Començo el blog amb un concepte. Bé, millor dit, amb un xoc conceptual.
Després de l'èxit a la xarxa de gordos amb moto.
Destaco un altre concepte; gordos amb coberts a les mans.
La idea és semblant pel protagonista però la intenció i rerafons del tema són molt diferents.
Així com el gordo amb moto ens provoca un riure descontrolat pel xoc de gravetats i la desproporció immanent en el si d'una lògica universal, en el cas del gordo amb coberts-a-les-mans ens provoca una extranya paradoxa psicològica d'enfrontament d'alló que veiem i allò que imaginem. Sabem que va contranautra i és del tot antinatural i tot hi així, no hi podem fer res. L'obès està sotmès a unes extranyes convencions socials que amb la seva presència es fan més clares que mai. Jo, personalment, em sento fatal si menjo amb coberts al costat d'una figura d'aquestes. Ell, tímit i discret com ningú, no gosa destapar el seva tendència natural. Perquè sempre ha de ser ell qui ha de funcionar com nosaltres? Crec que és faltar-li el respecte. No podriem, al menys per un dia, un miserable dia! fer com ell i engollir el menjar directament posant la cara al plat?
Ep!
Un gordo amb braços?
Bé, deixem-ho aquí.
Qui no té feina...
Bé, deixem-ho aquí.
Qui no té feina...
No hay comentarios:
Publicar un comentario