SINGIN' IN THE TRAIN

Peliculó.

Aventures i desventures d'un revisor de tren. Moments de tensió molt ben trobats. Elaboració de les escenes des de la passió de qui sempre ha tingut grapes a la grapadora. Personatjes contrastats i fortes discusions on els més crítics hi trobaran certa sobreactuació dels protagonistes. Moments de violència explicita molt ben definida i delicada. Desenllaç colpidor. Molt recomenable. 

Adjunto aquí tema principal de la pel·lícula.




Qui no té feina...

THE PICUETMAN

BEN, L'HOME DELS MIL REGISTRES

clica la imatge per ampliar

Qui no té feina...

EL CATERING PERFECTE

Ja tinc a les meves mans una obra que feia anys que estava esperant. L'obra que cal tenir a tot restaurant. 

¿Què podem trobar-hi?

Tots els secrets per fer un servei com Déu mana. Claus i consells per tenir una bona mise en place. Llista d'espais web on consultar dubtes alhora de construir castells de copes. Exercicis facials per elaborar un somriure sincer davant d'un cretí i un llarg etcètera de recursos i curiositats sobre aquest apassionant món de corbatins i camises blanques. 

El millor: el capítol dedicat a la selecció musical que cal tenir present per sortir en fila india durant els primers plats dels convits matrimonials.

El pitjor: la manca de rigor històric. 

Que no us enganyin amb altres publicacions molt semblants que corren per la red. 

Us el recomano!

Qui no té feina...

DANCE IN LA RONDA

Un tema que sovint canturrejo quan vaig per la ronda litoral.

IMPOSSIBLE IS NOTHING

Presentem la nova línia de temporada de Quechua!

Els teus gran poetes de tota la vida han fixat per la marca esportiva. Bona merda mental, eh? T'imagines? Quin fàstic.

Sospita si un tio et diu que és poeta i vesteix de quechua.

Qui no té feina...

ENGINYERS DIGITALS

Sentència del dia:

Sentència. El què pels anglosaxons és una frase (sentence), per nosaltres és una ordre irrevocable. Collons En fi. Aquí va:

"La gent que fa el cor amb les mans se'ls hauria de matar"

Qui no té feina...

ESTIMAT VEÍ

Detall carinyós d'un molt apreciat veí meu que ha decidit regalar-me això de bon matí.



Aquí es poden apreciar els greus.

Encara no sé com agraïr-ho.

Qui no té feina...

ULL!

Un concepte que em té obsessionat.

Uns ulls desenfocats. Que miris amb detall la cara d'algú i tingui els ulls desenfocats del tot.

...i tu, pro hi veus bé? i ell si si, collons què et passa?...i que s'enfadi molt.


Qui no té feina...

FALTA DE RESPECTE

Començo el blog amb un concepte. Bé, millor dit, amb un xoc conceptual.

Després de l'èxit a la xarxa de gordos amb moto.

Destaco un altre concepte; gordos amb coberts a les mans. 

La idea és semblant pel protagonista però la intenció i rerafons del tema són molt diferents.

Així com el gordo amb moto ens provoca un riure descontrolat pel xoc de gravetats i la desproporció immanent en el si d'una lògica universal, en el cas del gordo amb coberts-a-les-mans ens provoca una extranya paradoxa psicològica d'enfrontament d'alló que veiem i allò que imaginem. Sabem que va contranautra i és del tot antinatural i tot hi així, no hi podem fer res. L'obès està sotmès a unes extranyes convencions socials que amb la seva presència es fan més clares que mai. Jo, personalment, em sento fatal si menjo amb coberts al costat d'una figura d'aquestes. Ell, tímit i discret com ningú, no gosa destapar el seva tendència natural. Perquè sempre ha de ser ell qui ha de funcionar com nosaltres? Crec que és faltar-li el respecte. No podriem, al menys per un dia, un miserable dia! fer com ell i engollir el menjar directament posant la cara al plat? 

Ep!

Un gordo amb braços?

Bé, deixem-ho aquí.

Qui no té feina...